Abans de triar la “cadira perfecta”, val la pena recordar que cap peça, per molt especial que sigui, no salva un pis si aquest no està ben resolt. Independentment de l’estil de decoració, una llar ha de ser funcional i confortable. Vegem-ho amb quatre estils diferents: minimalisme, industrial, pop-art i mediterrani.
L’estil minimalista considera que “menys és més”. L’elegància es basa a mostrar espais gairebé despullats, amb pocs mobles, amb pocs colors i pocs elements decoratius. Ofereix una sensació d’amplitud i neteja, i, per això, aquest estil encaixa molt bé amb espais amplis, lluminosos i alts. En el minimalisme es poden afegir elements purament decoratius, sense cap funció, com un gran quadre monocrom o una escultura simple en un únic material. Però no són els qui salven l’espai. Aquest ha de continuar sent funcional. Així, a la sala d’estar, continua sent imprescindible tenir un sofà còmode, una taula baixa, una televisió i un llum de peu, i al menjador, una taula amb quatre o sis cadires i un llum centrat i regulable.
L’estil industrial busca respectar les estructures existents, mantenint l’obra vista, les canonades, les columnes de ferro, les bigues i, fins i tot, elements com vells aparells d’aire condicionat o frigorífics. Una de les seves característiques és la sensació d’amplitud, encaixant amb espais molt oberts, sostres alts i grans finestrals. També es poden afegir elements que només tinguin una funció decorativa, com un neó de fàbrica o un rellotge d’una nau industrial. Neix amb la desindustrialització de Nova York i reconverteix espais com magatzems i fàbriques en llars acollidores. També ha de ser funcional. Elimina envans, però crea diferents zones amb el mobiliari i grans catifes, treballa la llum amb punts càlids d’ambient i controla el possible caos amb emmagatzematge tancat.
L’estil pop-art es caracteritza per l’explosió de colors i els contrastos alegres. Està inspirat en la vida quotidiana i els béns de consum de mitjan segle XX, com els anuncis publicitaris, els còmics i el món del cinema. Accepta molts elements no funcionals com cartells serigrafiats, neons tipogràfics, làmines de còmic a gran format, figures de vinil i objectes kitsch. Dels tres estils és el que va més contra les regles. Li agrada escandalitzar. Això sí, com que ha de ser funcional, li van els seients còmodes, una taula de centre i de menjador operativa i il·luminació regulable.
L’estil mediterrani posa el focus en la llum natural, els tons clars i els materials naturals, com lli i cotó, fusta, pedra i ceràmica. Accepta elements purament decoratius com cistells de vímet o quadres amb fotografies marines. Com els altres estils ha de ser molt funcional. Potència la ventilació amb passos d’aire entre finestres i portes amb reixeta i filtra la llum amb cortines de lli lleuger o estors. Té una acústica molt amable amb les cortines catifes i coixins, sense perdre lleugeresa.
Un cop escollit l’estil, toca posar-los a prova com es fa a la vida real: no a la foto, sinó caminant, seient i vivint l’espai. És el que fa Sheldon a The Big Bang Theory quan escull el seu seient, “provant” els diferents llocs. Tot i ser una exageració d’una sèrie d’humor, provar els espais és una bona pràctica per saber si estem encertant una nova disposició o decoració de casa nostra. Al desè episodi de la tercera temporada li explica així la Penny a la Bernadette el perquè és el seu lloc: “A l’hivern aquest lloc és prou proper al radiador per ser càlid i alhora no tant com per acabar suant, a l’estiu està just en el corrent d’aire creat en obrir les finestres d’aquí i d’allà, i està encarat a la televisió en un angle que no és directe, així que encara pot parlar amb tothom, però no tan obert com perquè la imatge quedi distorsionada”.
Un dels aspectes a tenir en consideració quan reorganitzem un espai és la facilitat per moure’ns-hi. Un molt bon exercici consisteix a agafar una safata amb gots i fer recorreguts pel pis. Hem de poder fer-ho sense impediments. Veurem quins són els llocs on falta espai o sobra algun moble. Una altra prova és la de la il·luminació. Per fer-la podem posar-nos a llegir un llibre al capvespre, en diferents llocs. Si tenim dificultats o ens apropem a la finestra per aconseguir llegir amb la llum que encara ve de fora, és que n’hem de posar més. Per fer una prova d’acústica en tenim prou aplaudint. Si ressona, és que falta material per esmorteir el so. També podem fer una prova d’emmagatzematge. Si tenim dificultats per endreçar elements que acabem de comprar, siguin roba o qualsevol altra cosa, segurament ens falten armaris o calaixos. I, finalment, podem fer la prova que feia el Sheldon, si al cap de deu minuts d’estar asseguts tenim fred o calor, és clar que cal ajustar la temperatura.