Quan observem un edifici monumental d’un lloc i una època, sovint ens fixem en els seus aspectes tècnics, com formes, alçades, colors, volums i expressió. Per exemple, en una església romànica observem les seves formes sòbries i robustes, els murs gruixuts i poques obertures, les voltes de canó i arcs de mig punt, i la distribució en una planta de creu llatina, amb una nau central i absis semicircular. I els detalls dels capitells decorats amb figures bíbliques o fantàstiques i els timpans esculpits amb escenes del Judici Final. En el Partenó d’Atenes, observem la seva simetria, els volums ordenats,
El ferrer diví Ilmarinen va forjar un artefacte màgic, el Sampo, que aportava prosperitat a qui el posseïa. Louhi, la senyora de Pohjola, el va guardar sota una muntanya per assegurar-se el seu poder. Un dia, el ferrer, juntament amb el mag Väinämöinen i el jove i impetuós Lemminkäinen, van decidir robar-lo per portar-la a Kalevala. Quan ja tornaven victoriosos, Louhi els va perseguir al mar amb una poderosa tempesta. Durant la lluita, el Sampo es va trencar, i els seus fragments van caure al fons de l’oceà. Tot i això, Väinämöinen va poder recuperar algunes peces, que han aportat
