A la sortida de l’aeroport de Kaysery l’estava esperant la Selin Erdem, una antiga becària Erasmus a Barcelona que parlava una mica de català. Encara li faltava una hora i mitja de viatge en cotxe per arribar fins a l’Església de Santa Bàrbara. Allà, la Clara podria veure de prop el fresc de Sant Jordi. Des de ben petita, estava fascinada per Sant Jordi. El seu avi, que havia estat restaurador, sovint la portava a la catedral a contemplar vitralls de sants, alguns dels quals havia ajudat a restaurar quan era jove. La seva fascinació va créixer quan va heretar
Venus, la deessa de l’amor i la bellesa, va córrer cap al seu amant ferit, Adonis, un jove heroi, i en la cursa, es va punxar el peu amb les espines d’un roser. Quan la seva sang va caure sobre aquelles roses blanques, les va tornar vermelles. Què fa que la rosa aparegui en tantes llegendes? La rosa ha estat escollida perquè reuneix en una sola flor els extrems del que sentim: la bellesa i el dolor, la tendresa i la ferida, el desig i la delicadesa. Té una aroma que acaricia, uns pètals que captiven, però també espines que
