De tots els pobles que han passat pel nostre país, els romans són els que s’hi han estat més temps, i amb diferència. Hi ha la creença equivocada que ho han estat els àrabs, però això només va ser cert al sud, com per exemple a Granada, on el poder polític islàmic va perviure fins al 1492. A les comarques de Barcelona els romans van ser-hi uns sis segles, mentre els visigots van estar-s’hi dos segles i mig, i els àrabs i els francs no van arribar a un segle cadascun. Per això, és lògic que la nostra arquitectura i
En un dels meus llibres d’escola hi havia dos paràgrafs iguals, a excepció d’una petita coma que només estava en un d’ells. Era una forma de fer-nos entendre que escriure amb una correcta puntuació no era només un caprici del professor. Ell ens ampliava la importància d’escriure bé canviant una lletra en una paraula o en una frase. Per exemple, canviava soc ric per soc ruc. I, a la nostra edat, rèiem i ens miràvem els uns als altres amb complicitat (en realitat, en aquells anys era sóc en lloc de soc, però això és una altra història). Els
