Has provat mai de treure una taca d’oli amb només aigua? Potser després de cuinar, quan la paella queda greixosa o les mans fan aquella sensació lliscosa que no se’n va per més que t’hi passis aigua… Ho intentes un cop, dos, tres, i res: l’oli sembla repel·lir l’aigua i quedar-se enganxat com si res.
Aigua i oli no es barregen perquè la primera és polar i la segona no.
Què vol dir que l’aigua sigui polar? Vol dir que les seves molècules tenen un dels seus extrems més negatiu i un més positiu. I, com succeeix en els imants, els signes negatius i els positius s’atrauen. Es comporten, sense ser-ho, com aquells jocs de molts imants petits que acaben tots juntets fent formes divertides. Per això mateix, les molècules d’aigua estan més unides i es mantenen com a líquid a temperatura ambient (no marxen en forma de vapor).
Si tinguéssim un microscopi tan potent que ens permetés veure una molècula d’aigua, veuríem que està formada per un oxigen al mig i dos hidrògens als costats, col·locats en forma de “V”. Tots tres estan “agafats” perquè l’oxigen “estira” els electrons de l’hidrogen, el qual “se’ls deixa agafar” (per dir-ho correctament, i per si ens està llegint algun químic, es tracta d’un enllaç covalent a on els àtoms comparteixen electrons per completar les seves capes externes). Com que els electrons estan més a prop de l’oxigen, aquest té més càrrega negativa i els hidrògens més càrrega positiva.
I què vol dir que l’oli sigui no polar? Vol dir que les seves molècules no tenen la separació de càrregues que té l’aigua. L’oli està format principalment per àtoms de carboni i hidrogen, els quals comparteixen els electrons de forma més equitativa que l’oxigen i els hidrògens de l’aigua.
Les molècules d’aigua prefereixen quedar-se amb les altres molècules d’aigua abans que amb les de l’oli. Per això, l’aigua no pot eliminar l’oli. Però sí que ho pot fer si li afegim unes gotes de sabó.
Què fa el nostre amic el sabó? El ió carboxilat és la molècula activa del sabó. Té una cua hidrofòbica (una cadena d’hidrocarburs) que interacciona amb l’oli i una part carregada negativament afí a l’aigua. Quan afegim sabó a una barreja d’aigua i oli, els costats afins a l’oli s’enfonsen dins de la gota de greix, mentre que els que prefereixen l’aigua es queden a fora, tocant el medi aquós. Aquestes molècules de sabó s’agrupen formant unes estructures esfèriques anomenades micel·les. Són petites boletes a on l’oli queda atrapat dins, envoltat per les molècules del sabó. Així, l’oli es transforma en una mena de “paquet soluble” que l’aigua pot emportar-se.
Quan ens rentem les mans amb aigua i sabó, arrosseguem no només l’oli de la paella. A la pell tenim una capa lipídica (d’una estructura similar a l’oli) a on es poden enganxar els patògens.
Però quan ens rentem les mans amb aigua i sabó, arrosseguem no només l’oli de la paella. A la pell tenim una capa lipídica (d’una estructura similar a l’oli) a on es poden enganxar els patògens. El sabó ens ajuda a desprendre’ls de la pell i arrossegar-los amb l’aigua. Per això, com hem vist en moltes pel·lícules, els cirurgians es renten les mans amb aigua i sabó durant uns quants minuts. Ho fan també per a destruir els virus i bacteris que tenen una capa lipídica com a capa externa. Per als virus i per altres bacteris capes externes no lipídiques, més resistents, utilitzen un sabó antisèptic, el qual conté una petita proporció d’un producte químic, com per exemple clorhexidina.
Com passa amb gairebé tot en aquesta vida, si abusem del sabó, o si en fem servir un de molt agressiu, tindrem efectes negatius. El sabó elimina el greix natural que protegeix la nostra pell, responsable, entre altres coses, de mantenir la seva hidratació. Per això, és important restaurar la capa lipídica de la pell. Quan ho fem, diem que estem hidratant la pell (més que afegir aigua, el que fem és restaurar la capacitat de la pell per retenir-la). Tenim un munt de possibles productes a l’abast. Hi ha humectants, que absorbeixen la humitat de l’ambient, com l’àloe vera, l’àcid hialurònic, la glicerina i la combinació de substàncies que segueixen el model de l’NMF (factor natural d’hidratació) de la pell (com urea, àcid làctic, aminoàcids, etc.). Hi ha un segon tipus de cremes que són oclusives i filmògenes, les quals són substàncies de naturalesa grassa que impedeixen la pèrdua d’aigua, com hidrocarburs (vaselina, ceres…), silicones, lanolina anhidra i ceramides. I finalment hi ha un tercer tipus, els emol·lients, coneguts com a olis, que estoven el teixit cutani alhora que afavoreixen la retenció d’aigua en l’estrat corni, i per això es consideren hidratants, com la vitamina F, l’oli de rosa mosqueta i els liposomes. La deshidratació de la pell també la pot provocar una dieta desequilibrada, fer poc exercici, estrès, falta de son, fumar i alguns medicaments. Per altra banda, hi ha factors genètics, l’envelliment, determinades hormones i algunes malalties. Per això, a banda d’estar ben hidratat, convé utilitzar cremes per ajudar a mantenir la pell sana