La forta calor i el perill d’incendi obliguen a suspendre molt sovint l’aplec de l’onze d’agost Amagat en un indret privilegiat, però molt a prop de casa, s’alça un monument centenari que vigila estoicament el massís del Montseny. És el temple de Santa Susanna de Vilamajor, una esglesiola amb parròquia pròpia situada a la part més septentrional i muntanyosa del terme municipal de Sant Pere de Vilamajor.
El temple de Santa Susanna és el cor neuràlgic d’un veïnat dispers, format per masies i cases disseminades que, des de temps immemorials, celebra la seva festa major el dia de la seva patrona: cada 11 d’agost. Ja en època del rei Alfons (1190), els habitants de la zona estaven sota la protecció de Santa Susanna, però la capella no es trobava on és ara, sinó molt més al nord del mas del Samon, concretament al pla de la Capella, on l’únic que es conserva de Santa Susanna Vella són unes restes. L’emplaçament actual fou elecció – una bona elecció, si em permeteu dir-ho– de la família Samon, que el 1683 començaria les obres de construcció de la nova església.
Aquest mes us proposo una ruta per anar-hi i, a més, us animo a fer-la el dia de l’aplec. Recordeu que som al mes d’agost, a ple estiu, amb unes temperatures molt altes, i que ens hem d’endinsar al parc natural en un entorn boscós i amb força pendent. El perill d’incendi és alt i real, de manera que cal que estigueu atents a les recomanacions de Protecció Civil. Algun any –i aquest en té molts números– s’ha suspès l’aplec per les condicions meteorològiques (altes temperatures, baixa humitat, vent…), així que us recomano que tant el dia abans com el mateix dia de l’aplec consulteu el web www.vilamajor.cat per comprovar que la convocatòria es mantingui. Les dates d’aquest aplec són difícils: a ple més de vacances, en plena canícula estival… i fer una excursió de pendent elevat, lluny, amb tanta calor, fa que la salut de la festa de l’aplec de Santa Susanna se’n ressenti. Cada vegada hi va menys gent. El fet que, per seguretat, s’hagi de suspendre tampoc hi ajuda. Per contra, ben a prop tenim un exemple ben diferent: l’aplec de Sant Elies, que es realitza en plena primavera, amb bon temps i amb la tradició festiva ben viva. De tota manera, no us vull desanimar d’anar a l’aplec de Santa Susanna; només que tingueu tot això en compte. Si la climatologia ho permet, pugem el dia de l’aplec; si no, guardem la ruta per a quan faci una mica menys de calor. Però anar-hi (amb seguretat) val molt i molt la pena!
L’aplec té un programa senzill. Durant el matí, la gent s’hi enfila a peu (tot i que cada vegada més gent ho fa en cotxe) i ocupa el seu lloc, parant estovalles a terra o bé muntant taules plegables. A mesura que l’esplanada de l’esglesiola es va omplint, comencen les converses i s’aprofita per visitar el temple, que només obre un dia l’any, i entre observacions sobre el seu mal estat de conservació i el fet que ningú ha començat encara les tasques de restauració, arriba el migdia. La Roser, una de les campanes que es conserven a La Mongia de Vilamajor, haurà estat instal·lada al temple expressament per a l’acte, en què participa amb la seva única actuació anual quan arribin les 12 h. Llavors repicarà, per avisar que la missa és a punt de començar, i es cantaran els goigs a Santa Susanna.
Tot seguit, l’Ajuntament convidarà els assistents a un vermut, que farà d’aperitiu mentre la gent va traient de la bossa el dinar que cadascú s’haurà emportat de casa. L’àpat donarà pas a la sobretaula, amb converses més o menys entretingudes, mentre alguns valents aprofitaran per fer una petita expedició amb l’excusa d’anar a veure la font Fresca. Però, repeteixo, potser l’aplec se suspèn. Estigueu atents a la informació de l’Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.
En tot cas, a mitja tarda, la gent ja comença a recollir i reprèn el camí cap a casa. Santa Susanna es queda, altre cop, vigilant el Montseny sola, estoica, les seves esquerdes una mica més grans amb cada any que passa, i així fins l’any vinent, quan tornarem a lamentar-nos que tot continua igual. O pitjor… Potser que hi fem alguna cosa, oi?
Tot i que és una festa molt vilamajorenca, la ruta que us proposo comença a Santa Margarida de Palautordera. Anem per la pista asfaltada dels Refugis del Montseny i, just abans de creuar la riera de Vallmanya, girem a la dreta, cap al castell de Fluvià. Després de travessar el bosc, girem a l’esquerra, deixant el castell a la nostra dreta, i pugem per la pista, serpentejant, sempre pel camí principal, en direcció al mas de Vallmanya. Arribarem a una cruïlla que ens portaria, si giréssim a l’esquerra, a la masia mateixa de Vallmanya, però nosaltres girem a la dreta per la circumval·lació, i tot seguit tornem a girar a l’esquerra. Un cop passat Vallmanya, girarem a la dreta cap al collet homònim. Obviarem el camí de cal Ros i can Planes i seguirem amunt, a l’esquerra. Al cap d’una estona, trobarem una nova cruïlla: si continuéssim recte, aniríem a parar al Polell, però nosaltres girarem a la dreta, en direcció a can Cabreta. Al cap de pocs metres trobarem un trencall a la dreta, però l’ignorem i seguim pel camí principal. Després d’un revolt fresc que travessa el sot de Mas Rovira, trencarem a l’esquerra i ja haurem arribat a l’esglesiola. Us recomano consultar un mapa per tenir clar els trencalls que caldrà agafar per arribar-hi.
Si pugeu el dia de l’aplec, podreu gaudir d’una jornada singular que només es repeteix un cop l’any i aprofitar per visitar l’interior del temple. És d’una sola nau, totalment enguixada –amb alguna esquerda–, d’un estil neoclàssic del segle XVII, amb dues capelletes als costats amb volta apuntada. A l’interior queden les restes d’un antic cor amb un embigat de fusta del segle XVIII, avui desaparegut. També té una petita sagristia. La porta principal és de fusta vella, amb reforços de ferro forjat. És a migdia, emmarcada amb un portal de pedra adovellat de mig punt, al qual s’accedeix travessant l’antic cementiri. El campanar és exterior, baixet, amb dues obertures a ponent i dues a llevant per albergar-hi quatre campanes avui desaparegudes, amb l’excepció de la Roser, que només puja per l’aplec. El campanar també queda obert i es pot visitar.
L’estat de conservació del campanar també és força dolent. La seva coberta està rematada amb quatre merlets i l’antiga piràmide que la cobria també ha desaparegut. Tinc l’esperança que enguany algú se n’enamori i es posi entre cella i cella tornar a aquest temple l’estat de conservació que es mereix.
Les vistes i l’entorn són idíl·lics! L’esplanada que envolta l’esglesiola és ara un prat gestionat per mas Joan, una masia propera que conrea a l’estil tradicional, regenta el Polell i hi té algun cavall pasturant durant la resta de l’any.
Un cop acabada la visita o la festa de l’aplec, només caldrà recular i refer el camí fins arribar al punt de sortida, a Santa Margarida. A l’hora de planificar la ruta, recordeu que no és circular i tingueu en compte el temps i la distància d’anada i tornada.
Ben aviat, amb no tanta calor, ens tornarem a retrobar i us mostraré una nova ruta per visitar racons d’aquí, així que no guardeu les botes gaire lluny!
@higiniherrero