La reina Isabel d’Hongria, famosa per la seva bellesa i poder de seducció, estava envellint i va encarregar a un ermità alquimista una loció per recuperar la joventut i curar els problemes d’artritis que patia. En va preparar una amb tintura de romaní, a la qual va afegir uns olis essencials per arrodonir la seva fragància. Es diu que, en poc temps, va recuperar la salut i la bellesa perdudes.
És una llegenda del segle XIV, segurament reforçada pel fet que la reina va morir a setanta-cinc anys, una edat fora del comú en aquella època.
La recepta original conté una base d’alcohol amb romaní, per rejovenir, i espígol, per donar bellesa. També conté sàlvia, per purificar, menta, per donar vitalitat i flor de taronger, per donar alegria. La podeu fabricar vosaltres mateixos de la següent forma: Deixeu macerar aquests ingredients en alcohol, ho manteniu a sol i serena durant quaranta dies i llavors ho coleu. Amb solució resultant, us en feu fregues.
Avui es continua fabricant amb el nom d’aigua de la reina d’Hongria. Els seus ingredients són una mica diferents. Manté el romaní i l’espígol, però ara inclou oli essencial de rosa, extracte de camamilla, vitamina E i àcid hialurònic, entre altres.
En aquest article us parlarem més d’aspectes tradicionals i màgics que no pas de científics. És per això que no us podem garantir els mateixos resultats que va tenir la reina.
Des d’un punt de vista esotèric, a casa nostra, el moment ideal per collir herbes és la nit de Sant Joan. Segons el Costumari Català de Joan Amades: “La nit de Sant Joan es collien herbes remeieres que, recollides sota la rosada, adquirien virtuts especials. Entre les més buscades hi havia la farigola, el romaní, l’espígol, la malva, la ruda i l’herba de Sant Joan. Aquestes herbes es feien assecar a l’ombra i es guardaven tot l’any per protegir la casa, beneir malalts i fer encensos de purificació. Amb algunes se’n preparaven aiguardents i licors que es deien donar llarga vida i mantenir la salut.”
En aquesta descripció es barregen aspectes medicinals amb aspectes màgics. Les propietats medicinals de les herbes es coneixen des de molt enrere. En el “Liber de Arte Distillandi”, un manual d’alquímia i perfumeria de Hieronymus Brunschwig publicat el 1500, s’expliquen els processos de destil·lació i una llarga llista de malalties i plantes amb les quals es poden tractar. La farigola, per exemple, té propietats bactericides i fungicides. Així, s’ha usat per al constipat, pel mal de coll, per la bona digestió, com a cicatritzant, com a estimulant i com a balsàmic. Galè de Pèrgam ja en parlava.
Els egipcis utilitzaven la farigola en el procés de momificar els faraons per netejar i per reomplir els cossos. Els grecs cremaven branques dins dels temples per purificar els espais i per honorar els déus. A la Ilíada es diu que de les llàgrimes d’Helena en naixien plantes de farigola. D’aquesta farigola els guerrers de Troia n’obtenien valor i coratge. Per als cristians, es diu que al Calvari, en el moment de la mort de Jesucrist, va florir la farigola al voltant de la creu. A l’edat mitjana, es deia que per ser invulnerables a les bruixes i al diable, s’havien de portar al damunt sis brots de farigola mascle, collits al punt de la mitjanit, del 23 de juny. A l’edat mitjana, la farigola es posava sota el coixí o entre els llençols per protegir contra els mals esperits nocturns i ajudar a recordar somnis profètics o missatges. També es posava en el que es coneixia com a bossa de somnis, juntament amb altres herbes.
Si voleu una bossa de somnis, la podeu fabricar vosaltres mateixos. Necessiteu fer-la amb roba natural, com cotó o lli, i omplir-la amb farigola, romaní, espígol i una mica de flor de taronger o de pètals de rosa.
D’aquí a poques setmanes podreu fer aigua de Sant Joan. Heu de recol·lectar les herbes el capvespre del vint-i-tres de juny, a mà, amb respecte i en silenci. Podeu triar només farigola o bé incloure’n algunes de les següents: romaní, camamilla, flor de saüc, marialluïsa, rosa, herba de Sant Joan, menta i sàlvia. Les col·loqueu en un bol gran de vidre amb aigua, preferentment d’una font, i les deixeu a la intempèrie tota la nit de Sant Joan perquè absorbeixi la lluna, la rosada i l’energia del solstici. Al matí la feu servir per rentar-vos la cara o banyar-vos, com a acte de purificació, renovació i protecció.
Si voleu fer-vos un ungüent de força i protecció no haureu d’esperar a la nit de Sant Joan. El podeu fer en qualsevol moment, macerant farigola i romaní en oli d’oliva durant vint-i-un dies. Posant una gota als canells dona protecció, al llindar de les portes és una barrera contra el mal i al front dona clarividència i força mental.
Com a protecció de les portes, especialment per espantar les bruixes, també s’ha utilitzat ruda, sigui en forma de branquetes o plantada al costat de la porta. Heu de tenir en compte que aquesta herba és tòxica, cosa per la qual no us la recomanem per moltes bruixes que us truquin a la porta. És important recordar que les plantes no són innòcues. Tot i ser productes naturals poden tenir efectes adversos no desitjats que, fins i tot, poden arribar a ser mortals. Cal ser curós i, en cas de dubte, consultar sempre al metge. Una altra planta que s’ha utilitzat per protegir les cases de bruixes i bruixots és la carlina, una planta que creix en prats de certa alçada. Un cop seca, moltes persones l’associen amb el sol. En aquest cas, el simbolisme és que la planta (sol) impedeix que els mals esperits (obscuritat) puguin entrar als edificis. Tampoc us la podem recomanar perquè és una planta protegida i està prohibit agafar-ne.
Si creieu que teniu moltes bruixes que volen entrar a casa vostra, hi ha altres formes de protegir-vos. Segons sembla, pintar els marcs de les finestres de color blau impedeix que a l’estiu hi hagi tantes mosques. Però, alhora, aquest color també té un gran simbolisme amb el cristianisme, i és perquè el blau representa el cel, casa de Déu. En aquest cas, el color blau impedeix que els mals esperits puguin entrar a dins de les cases a través de les finestres. També podeu posar una ferradura mirant cap amunt o una creu feta amb les fulles d’un palmó beneït.