El ferrer diví Ilmarinen va forjar un artefacte màgic, el Sampo, que aportava prosperitat a qui el posseïa. Louhi, la senyora de Pohjola, el va guardar sota una muntanya per assegurar-se el seu poder. Un dia, el ferrer, juntament amb el mag Väinämöinen i el jove i impetuós Lemminkäinen, van decidir robar-lo per portar-la a Kalevala. Quan ja tornaven victoriosos, Louhi els va perseguir al mar amb una poderosa tempesta. Durant la lluita, el Sampo es va trencar, i els seus fragments van caure al fons de l’oceà. Tot i això, Väinämöinen va poder recuperar algunes peces, que han aportat fortuna a la seva terra des d’aleshores.
És una llegenda finesa que no només explica la pèrdua i la recuperació parcial d’un tresor màgic, sinó que també simbolitza la resiliència i la capacitat de treballar conjuntament i superar les adversitats. Aquest esperit es va manifestar als anys setanta a Finlàndia, quan es van posar d’acord per emprendre una reforma educativa profunda. Igual que els fragments del Sampo, l’educació ha estat una font de riquesa duradora.
El país ha tingut una posició elevada en l’informe PISA (Programa per l’Avaluació Internacional dels Estudiants), i tot i una davallada recent, se situa per sobre de la mitjana de l’OCDE.
Si descomptéssim l’efecte de la immigració, amb una proporció significativa dels estudiants no parla finès o suec a casa, Finlàndia encara estaria entre els cinc primers. Només estaria superada per països amb sistemes educatius enormement exigents, com Singapur, Japó o Corea del Sud, amb horaris escolars molt llargs, una gran quantitat de deures i una forta cultura de preparació per als exàmens. I molts problemes de salut mental per la pressió exercida sobre els alumnes.
El sistema educatiu finès valora el desenvolupament integral de l’estudiant, amb menys pressió per competir acadèmicament i més èmfasi en la col·laboració i el creixement personal. És un sistema inclusiu, que segrega als alumnes fins a una edat avançada (setze anys). Mantenen un equilibri entre èxit acadèmic i benestar emocional.
Els horaris són més curts, tenen molt poques tasques per fer a casa i tenen unes vacances relativament llargues. No hi ha exàmens centralitzats ni proves estandarditzades per als estudiants fins als setze anys, la qual cosa redueix l’estrès i l’ansietat associats a la competència acadèmica primerenca. El focus està en el procés d’aprenentatge, no només en els resultats. El sistema promou un ambient de col·laboració en lloc de competició. Els estudiants són motivats a treballar en grup i a ajudar-se mútuament, en comptes de competir per obtenir les millors notes.
Els alumnes reben un tracte individualitzat i no s’espera que tots segueixin el mateix ritme. Hi ha un gran èmfasi a adaptar l’ensenyament a les necessitats de cada estudiant. Els professors tenen llibertat per adaptar el currículum a les necessitats dels seus estudiants. Això va en paral·lel a l’alta qualificació dels professors. Han de tenir un màster per poder exercir. És una professió altament respectada i ben valorada.
Per altra banda, és molt equitatiu, amb una educació gratuïta, incloent-hi el material escolar, els menjars i fins i tot el transport escolar. D’aquesta forma, tothom, independentment de la seva situació econòmica, pot gaudir de les mateixes oportunitats.
Ha demostrat una gran capacitat d’adaptació als nous reptes, no només mantenint un alt nivell acadèmic, sinó també abraçant les innovacions tecnològiques de manera controlada.
L’ús descontrolat de pantalles està associat a un augment de l’ansietat, la depressió, la irritabilitat i la solitud en nens i adolescents. Les xarxes socials fomenten la comparació constant entre els nens, afectant la seva autoestima i motivació acadèmica. Això pot tenir conseqüències en la seva capacitat d’aprenentatge, especialment si es veuen influenciats per continguts que promouen una visió irreal o superficial del món.
A Finlàndia, la introducció de les tecnologies es fa de manera gradual i responsable, depenent de l’etapa educativa. Les tecnologies digitals comencen a incorporar-se a les aules a partir dels set anys, coincidint amb l’inici de l’educació obligatòria. Tot i això, el seu ús està controlat i regulat, amb un enfocament pedagògic molt clar.
En els primers anys d’escolarització, l’ús de la tecnologia està orientat a complementar l’aprenentatge tradicional, assegurant que els nens primer desenvolupin habilitats bàsiques com la lectura, l’escriptura i el càlcul abans de dependre excessivament de dispositius digitals. A mesura que els estudiants avancen en el seu procés educatiu, se’ls introdueixen eines digitals de manera més constant per fomentar la col·laboració, la creativitat i l’accés a informació global.
No tot són perills. Les xarxes socials ofereixen noves formes d’aprenentatge, ja que permeten als nens accedir a una gran quantitat de recursos educatius, materials didàctics i comunitats de suport acadèmic. Plataformes com YouTube, Instagram i TikTok poden ser utilitzades per disseminar continguts pedagògics de manera atractiva i dinàmica. A més, aquestes eines faciliten la col·laboració entre iguals i la creació de xarxes de coneixement. Gràcies a l’accés a informació constant, els nens poden desenvolupar habilitats d’aprenentatge autodirigit, seleccionant continguts d’acord amb els seus interessos i ritme personal. Això pot fomentar l’autonomia i la motivació cap a l’aprenentatge.
L’ús de tecnologies permet que els adolescents adquireixin competències digitals que són fonamentals per a la seva futura integració al món laboral. Aprendre a utilitzar eines tecnològiques, com ara programes de disseny o codificació, fomenta la creativitat i la resolució de problemes
Les xarxes socials i les plataformes en línia permeten als adolescents col·laborar en projectes escolars i compartir coneixements. Aquest tipus de col·laboració fomenta el treball en equip i millora les habilitats comunicatives, tot facilitant l’aprenentatge en comunitats globals.
En definitiva, igual que el Sampo, els mòbils i les tecnologies poden ser fonts de riquesa com de problemes, depenent de com s’utilitzin. La lliçó és clara: com tot, la clau està en l’equilibri.