El minimalisme és tant un estil de vida com una filosofia de disseny que se centra en la simplicitat i la idea de “menys és més”. Implica reduir conscientment el nombre d’objectes, ordenar els espais i simplificar la vida. Es basa en el fet que són més importants les experiències, les relacions i el creixement personal que els béns materials.
La frase de “menys és més” s’atribueix a Ludwig Mies van der Rohe, un dels arquitectes més influents del segle XX. Va ser director de la Bauhaus des de 1930 fins al seu tancament forçat pels nazis el 1933. Va viure en un context polític on l’arquitectura oficial tendia a l’excés i l’ornamentació, la simplicitat representava una forma de resistència i una forma d’afirmar els principis estètics i ètics que el règim considerava “degenerats”. Així, per ell, la puresa en el disseny era una cerca d’autenticitat i veritat en un temps de propaganda i falsedat.
En el minimalisme no es tracta de reduir per reduir. Es tracta de quedar-se amb el que és essencial. I, en arquitectura i decoració, l’essencial aplica tant a la funcionalitat com a l’estètica.
La part funcional és la més evident. Ha d’haver-hi tot el que sigui necessari. Una cuina tindrà tots aquells estris que s’utilitzen habitualment, una sala d’estar tindrà un sofà còmode i un dormitori un llit.
Però no només es té en compte el que sigui necessari per al seu ús. Una pedra en un jardí pot ser innecessària des del punt de vista funcional, però pot ser imprescindible des del punt de vista estètic. Ben col·locada, pot ser un element que equilibri visualment un jardí, creant un punt focal que atregui la mirada i proporcioni una sensació d’ordre i serenitat.
I no només; com en el concepte japonès del wabi-sabi, que troba bellesa en la imperfecció i la transitorietat, una pedra pot simbolitzar aquestes qualitats, aportant un sentit de la història i l’autenticitat a l’espai.
Avui en dia, podem dir que el minimalisme segueix de moda. Ben segur que és perquè promou un estil de vida més ordenat i relaxant, perquè és ideal per a espais petits, com apartaments urbans i perquè reflecteix una mentalitat de sostenibilitat i consum conscient.
L’elegància d’aquesta decoració es basa, precisament en mostrar espais gairebé despullats, amb pocs mobles, senzills, amb pocs colors i pocs elements decoratius. Així es vol oferir una sensació d’amplitud i netedat, i, per això, aquest estil encaixa amb espais amplis, lluminosos i alts.
Es tracta d’escollir bé l’ordre dels diferents elements per generar interès visual i creativitat i fer sensació de tranquil·litat. A més, la col·locació dels elements mostra la personalitat de cadascú. Vol poques coses a la vista, cal deixar només el que realment es necessiti o sigui significatiu. Es poden deixar elements decoratius, sempre que no ens passem en la quantitat. Una regla per aquests elements és posar-ne un de sol o bé en grups de tres objectes ben junts. Cal alliberar contínuament les superfícies, eliminant cartes, tasses, diaris i qualsevol element que no s’hagi d’utilitzar. Es pot jugar amb l’asimetria. Per exemple, es poden penjar uns quadres molt junts amb el marc del mateix color en un costat d’una paret.
La simplicitat implica línies netes, formes geomètriques i superfícies sense ornamentació. Els mobles i les decoracions tenen dissenys simples i funcionals. Prioritza els mobles baixos i amples, abans que els alts i estrets.
La funcionalitat és clau. Cada moble ha de tenir una funció. És a dir, no farem servir una cadira per deixar-hi coses a sobre ni posarem cadires amb respatller a una cuina si no hi hem de menjar.
Els colors bàsics són les tonalitats suaus amb colors neutres i que tinguin una monocromia entre tots els elements de l’espai. Així, si les parets, parquets i cortines són blanques, el sofà pot ser cru o marró molt clar, i descarta colors vius com el vermell. També es pot optar pel blanc i el negre, prioritzant el primer sobre el segon que es fa servir per destacar certs elements de l’habitació. I també podem destacar algun element concret, per exemple, en una estança de tonalitats blanques podem posar un únic ram de flors vermelles.
La llum natural és ideal per a espais minimalistes. Es poden deixar les finestres lliures o amb cortines discretes per permetre l’entrada de llum. També es poden incorporar punts de llum blanca que imitin la llum natural. Els materials naturals, com la fusta, la pedra o el lli, tenen una simplicitat intrínseca i una bellesa subtil, amb patrons i textures que no necessiten ornamentació addicional. També són altament funcionals i tenen una estètica intemporal. Les variacions naturals en textura i color afegeixen profunditat visual i interès sense trencar la sensació de calma i ordre.
Té alguns inconvenients. Cal desprendre’s emocionalment de molts objectes, cosa difícil quan tenen un valor sentimental. Evidentment, es pot anar en contra de la filosofia que hi ha al darrere, i amagar les coses en un armari. Per altra banda, no sempre és senzill trobar un equilibri entre funcionalitat i estètica. Alguns elements poden ser molt funcionals, però poden no encaixar bé estèticament. Exemples d’això podrien ser les cadires ergonòmiques i els robots de cuina. També s’ha de tenir en compte que, en buscar la qualitat, es pot requerir un cost inicial relativament alt.
Amb tot, ofereix avantatges molt clars: simplificació de la vida, sostenibilitat i una estètica elegant i funcional. En definitiva, el minimalisme busca la bellesa en la simplicitat i l’essencialitat, valorant les experiències i les relacions per sobre de les possessions materials.