La plana de Vilamajor per imaginar Sant Elies!

Us vull proposar una ruta, un secret i una excusa!

Sí, us vull proposar una ruta, un secret i una excusa. La ruta és el sender de la Plana de Vilamajor (SL-C 126), una experiència fantàstica per gaudir del paisatge bucòlic de la nostra comarca. Es tracta d’una ruta circular d’uns vuit quilòmetres, assequible per a tothom, que es pot completar en unes dues hores. Està senyalitzada amb marques blanques i verdes i es pot fer en tots dos sentits, de manera que cada vegada que la feu podeu descobrir noves perspectives del camí. El recorregut transcorre per entorns naturals privilegiats i ens convida a conèixer millor el patrimoni i la biodiversitat del territori.

El secret és que el proper dissabte 15 de març de 2025 a les 12 h, a la Mongia de Sant Pere de Vilamajor, presentarem un llibre especial sobre el patrimoni de Vilamajor: “El turó de Sant Elies”. Aquesta presentació comptarà amb la participació de Virginia Cepero, Enric Planas i jo mateix. Però això no és tot! També aprofitarem l’ocasió per inaugurar una exposició fotogràfica d’Enric Planas, que ens mostrarà la seva particular visió del patrimoni del turó, amb imatges de les masies, l’ermita, les vistes, la riera, les fonts, els recs, les mines, els forns, els pous i els arbres monumentals. Estem segurs que us encantarà!

I l’excusa? Doncs que el sender de la Plana de Vilamajor passa per la Mongia, així que podeu aprofitar per visitar-nos el dia de la presentació o qualsevol altre dissabte o diumenge fins al 15 de juny de 2025. L’exposició estarà oberta gratuïtament de 10 a 14 h. No us ho perdeu, perquè d’aquest projecte en sorgiran moltes altres rutes que explorarem plegats a la revista d’Aquí!

Però avui ens centrarem en el sender de la Plana de Vilamajor. Per iniciar-lo, tots els camins parteixen del centre d’informació de la Mongia de Sant Pere de Vilamajor, situat al carrer de l’església, número 3, just davant del campanar. Allà podeu trobar informació sobre la ruta i, en breu, es publicarà un fulletó amb el mapa corresponent. Si veniu de fora, el punt d’inici és fàcil de trobar: només cal arribar al poble de Sant Antoni de Vilamajor per la carretera BP-5017 i, un cop dins el poble, prendre la BP-5019 fins a Sant Pere de Vilamajor. La carretera finalitza davant l’església, on hi ha un aparcament gratuït.

Animeu-vos a descobrir aquesta ruta i tot el que l’envolta! Us hi esperem!

Així doncs, fer la ruta de la Plana de Vilamajor no només és una oportunitat per gaudir d’un itinerari natural accessible i enriquidor, sinó també l’excusa perfecta per visitar l’exposició del “Turó de Sant Elies” i endinsar-vos en la seva història i el seu patrimoni. Aquest indret encara guarda molts racons per descobrir, que explorarem en properes entregues de la revista d’Aquí. No us en perdeu cap detall, perquè el turó de Sant Elies promet moltes més aventures i nous camins per recórrer plegats!

Som-hi!

Baixem l’empedrat i ens situem just davant l’aparcament. Allà haurem de triar si fem la ruta en sentit horari (pujant per l’avinguda dels Quatre Camins) o en sentit antihorari (baixant cap al pont en direcció a l’Ajuntament). Aquest cop us proposo de fer-la en el sentit horari, així que ens enfilem per l’avinguda en direcció al cementiri. Durant tot el recorregut anirem seguint les marques blanques i verdes del Sender de la Plana de Vilamajor, però fixeu-vos que durant aquest primer tram també ens acompanyaran les verdes de l’itinerari del Roure Gros.

Seguim per l’avinguda. Quan arribem a dalt de la carena, trobem la creu del Pedró. A partir d’aquí, s’acaba l’asfalt i comença el camí de terra. Seguim endavant fins que trobem una cruïlla. Girem a l’esquerra i seguim la carena passant per can Romaní. Sense por a cometre cap tipus d’exageració, us puc dir que les vistes són espectaculars!

Continuem. Una mica més endavant, un trencall ens convida a baixar a la dreta. Travessem un bosquet fins a trobar una nova cruïlla: a l’esquerra ens portaria a can Safont i a la carretera, però nosaltres pugem a la dreta, fins a l’imponent Roure Gros. Un exemplar de roure centenari que, malauradament, està sent atacat per les larves d’un escarabat molt golafre… Prop del roure, baixant per un corriol, hi ha la font del Roure.

Continuem el camí i passem per una magnífica masia convertida en casa de turisme rural: can Bachs. El camí s’enfila suaument fins a arribar a una cruïlla coneguda com la «dels Quatre Camins», però no us fieu del nom perquè en realitat n’hi ha sis, de camins! Aquí es troben diversos dels itineraris. Nosaltres volem trencar a l’esquerra, però hi ha dos camins que giren a l’esquerra, així que estigueu atents! N’hi ha un que s’enfila cap a cal Follor, seguint l’itinerari de Brugueres, i un altre, que és el que agafarem, que planeja en direcció al Camp Gran. Nosaltres, tossuts, continuem amb les marques blanques i verdes de la nostra ruta, però fixeu-vos que a partir d’aquí s’acaben les marques verdes del Roure Gros, que ens venien acompanyant fins ara, i, en canvi, s’hi afegeixen les blaves del Camp Gran.

Passem al costat d’un gran dipòsit d’aigua i seguim en direcció a can Panxa. Voregem el camp (gran), i després el camí transcorre per una pineda amb bruc en abundància. Al trobar la casa de can Panxa, girem a la dreta i trobarem el sender del Pi Novell (marcat en blanc i groc). Seguim el camí principal i baixem. De seguida veurem la magnífica masia de can Gras d’Avall, després girarem a la dreta, travessarem un pont que creua la riera de Vilamajor i anirem a parar a una cruïlla coneguda com l’antiga «parada de la llet». Un cop aquí, si abans ens hem acomiadat de les marques verdes del Roure Gros, ara ens acomiadarem de les blaves del Camp Gran i, a canvi, saludarem les marques taronges de la ruta de Les Tres Termes, que ens acompanyaran fins al final del nostre sender.

Pugem pel camí d’anar a Sant Elies, deixant la masia de can Vidal a la nostra esquerra. En arribar a la cruïlla del Collet, trobem tres camins: a l’esquerra, el camí ens portaria al veïnat de Canyes; el que puja recte s’enfila cap a Terra Blanca i a Sant Elies, i el de la dreta va cap a Les Tres Termes i Vallserena. Seguint les indicacions, girem a la dreta per una carena i avançarem xino-xano fins a trobar una nova cruïlla de camins. Aquesta vegada, en comptes de baixar a l’esquerra cap a Vallserena i el sot de l’Om, seguirem cap a la dreta. Al cap de pocs metres tornarem a tenir encara una altra cruïlla, i aquesta vegada seguirem pel camí de l’esquerra, però està tot senyalitzat, no patiu.

Fem una mica de baixada i entrem als camins de la zona de la urbanització de can Derrocada. Baixarem per un camí força pronunciat fins al sot de l’Abellar. Seguint sot avall, anirem a parar allà on el torrent (gairebé sempre sec) de l’Abellar es troba amb el torrent dels Erms (també sec). Seguint les indicacions, se’ns depararan unes escales de cent graons! Els entomem sense por, com si no-res, i arribem al carrer del Suï, des d’on baixarem fins a l’Ajuntament per adreçar-nos, després, cap a l’aparcament de l’església, on hem començat la nostra ruta.

Espero que us hagi agradat! Fins aviat i bona ruta!

@higiniherrero

Recomanacions:

• Dificultat: baixa.
• Recorregut: circular, d’uns 8 km.
• Desnivell: La Mongia (305 m). El Roure Gros (290 m). El Camp Gran (340 m). Les Tres Termes (376 m).
• Durada: Dues hores.

Porteu protecció solar, aigua i calçat còmode, i eviteu el sol del migdia. Tingueu present que hi ha trams amb poca o nul·la cobertura de mòbil. Els excursionistes, sobretot a muntanya, hem de ser responsables a l’hora de fer una ruta. Hem de tenir en compte les pròpies possibilitats, dur l’equip adequat i preveure unes condicions meteorològiques sovint canviants. Ah!, i no us descuideu la càmera de fotografiar per immortalitzar l’excursió.

Més informació:

www.higiniherrero.cat