Cultura de l’estalvi i de la previsió: no llençar res, aprofitar al màxim i tenir un coixí per a quan vinguin mals temps. Associacionisme: castellers, ateneus, colles de diables, cooperatives… la tendència a unir esforços i treballar per a objectius comuns. Sobretaula: una excusa per compartir, fer tertúlia i arreglar el món sense presses…
D’on venen els nostres patrons de comportament?
El comportament de les societats és aquell que fa que pugui encaixar de la millor manera en el seu entorn. A les societats mediterrànies, amb condicions climàtiques favorables, prioritzem les interaccions humanes, com ho demostren les sobretaules i la cultura del carrer. I, amb una tradició agrícola i comercial, potenciem les xarxes de suport i intercanvi. En canvi, al nord d’Europa, amb hiverns durs i llargs, la necessitat de planificació per afrontar mesos de fred ha modelat una cultura més orientada a la gestió precisa del temps i a interaccions més planificades i formals. En aquelles latituds, el comportament és més estructurat i hi ha una menor dependència de la interacció social.
L’entorn no només modifica el comportament, també modifica la genètica de les poblacions. Per exemple, les que han viscut en altituds elevades, com els tibetans o els andins, han desenvolupat modificacions genètiques que milloren l’oxigenació de la sang per compensar la manca d’oxigen. De manera similar, els esquimals han desenvolupat adaptacions genètiques per processar eficientment una dieta rica en greixos d’animals marins, una necessitat en un entorn amb escassetat de vegetals i fonts alternatives d’alimentació.
Aquí també tenim les nostres pròpies mutacions. Una de les més esteses a Europa és la tolerància a la lactosa, present en un 60-70% dels europeus, mentre que el 90% dels asiàtics són intolerants. Aquesta adaptació es va originar fa uns 7500 anys en poblacions ramaderes situades entre Hongria i Eslovàquia, i es va estendre ràpidament per selecció natural. La llet es va convertir en una font estable de nutrients i era menys contaminada que l’aigua, fet que va donar avantatge a aquells que podien digerir-la durant tota la vida. En només unes 300 generacions, aquesta mutació es va expandir per tot el continent europeu.
A molts ens agradaria que aparegués una mutació que ens adaptés millor a la situació actual de disponibilitat d’aliments i evités els problemes de sobrepès. Lamentablement, es necessita més temps que el que hem tingut d’abundància. De fet, poques dècades enrere, teníem èpoques de fam alternades amb èpoques de major abundància d’aliment. En realitat, l’acumulació de greix no ha estat un desavantatge fins fa molt poc. L’obesitat i les malalties associades han aparegut fa només unes dècades. Encara més, en molts contextos històrics, un cos amb greix era vist com un signe de bona salut i riquesa.
La irregularitat en la disponibilitat de menjar va fer que desenvolupéssim la capacitat d’acumular greix com a avantatge evolutiu. Addicionalment, vam desenvolupar un patró de comportament consistent a evitar esforços innecessaris. Ens vam adaptar per moure’ns només quan era necessari, fos per caçar o recol·lectar o per fugir dels perills. Ben segur, avui ho apliquem quan agafem l’ascensor per evitar les escales.
En el futur, podria haver-hi una selecció natural cap a un metabolisme més eficient, afavorint les persones que no acumulen greix fàcilment. Però aquest procés podria quedar neutralitzat per les solucions culturals i mèdiques, que permeten regular l’excés de pes independentment de la genètica.
Mentre no canviï la nostra genètica, hem d’adaptar el nostre comportament tant a ella com a l’entorn. En aquest sentit, hem de fer exercici regular, donat que ens vam desenvolupar en un entorn a on ens havíem de moure i no estar asseguts a una oficina. Hem de menjar aliments naturals, no estem adaptats a aliments processats amb sucres i greixos afegits. Ens cal dormir amb horaris regulars i en foscor total, els nostres cicles circadiaris depenen del sol, i la llum artificial altera la melatonina. Necessitem contacte amb els altres, l’evolució ens va fer socials. Ens convé fer activitats creatives i mentals noves, el nostre cervell està programat per aprendre i adaptar-se a nous desafiaments. I hem de limitar els estímuls digitals, el nostre cervell no està preparat per la dopamina constant de les xarxes socials.
No es tracta de lluitar contra la nostra naturalesa, sinó entendre-la i adaptar els nostres patrons de comportament.