
Ruta semicircular de Fogars de Montclús a Campins
Des de fa pocs mesos, podem gaudir d’una nova ruta semicircular, de traçat senzill i força ben senyalitzada a la part baixa del Montseny, de manera que avui us proposo fer-la. Al no presentar qualsevol tipus de dificultat, és apta fins i tot per a persones no avesades al senderisme. A més, ens permetrà descobrir part del patrimoni industrial dels forns de Campins. Què us sembla? M’hi acompanyeu? Som-hi, doncs!
El punt de sortida és el centre d’informació de Fogars de Montclús. Arribar-hi és molt senzill: des de Sant Celoni, agafem la carretera de Fogars de Montclús BV-5119. Just després de passar pel barri del Pertegàs, trobarem una rotonda a la bifurcació Fogars de Montclús-Campins. Agafem la primera sortida a la dreta, cap al centre d’informació de Fogars de Montclús, i aparquem el cotxe allà mateix.
Aquest centre d’informació va ser inaugurat el 2005 i té una zona de pícnic i parc infantil, per si voleu aprofitar per fer-hi un mos abans o després de la ruta, o anar-hi, també, amb canalla.
La ruta surt des del mateix aparcament i està senyalitzada amb marques grogues. Uns graons ens conviden a baixar per un corriol a través d’un petit alzinar. Travessem la riera de Campins, que se’ns presenta com un torrent sec (esperem que plogui aviat) i veurem com el caminet s’enfila pel bosc, seguint la carena del cementiri de Campins. Anem pujant xino-xano, sense gaire dificultat.

Al cap de poc, veiem que entre els arbres despunten els xiprers i, en un no-res, distingim les parets blanques del cementiri. En una ruta anterior ja us vaig parlar del significat que tenien els xiprers a les masies. Resumidament, servien per indicar als passavolants quin nivell de benvinguda es trobarien a la masia. Als cementiris, els xiprers també tenen una simbologia pròpia, diferent de la dels masos. Us heu preguntat mai per què els cementiris sempre tenen aquest arbre plantat? Primer, preguntem-nos per què el xiprer, i no un altre tipus d’arbre com, per exemple, un taronger. Els arbres fruiters no es troben mai als cementiris per evitar l’associació d’idees segons la qual el fruit s’alimenta dels difunts. El xiprer, en canvi, té un triple missatge:
El primer es deu al tipus de fusta. El xiprer és una conífera mediterrània de fusta molt i molt resinosa que la protegeix de la putrefacció, la qual cosa li allarga molt la vida. Se l’associa, per tant, amb la idea de l’eternitat. De fet, diu la llegenda que l’arca de Noè era feta d’aquesta fusta.
El segon missatge té a veure amb l’arbre en si mateix: se’l coneix també amb l’adjectiu llatí de «sempervirens», és a dir, sempre vigorós, de fulla perenne i una esperança de vida mil·lenària, fet que també ha reforçat la idea de l’eternitat de l’ànima.
El tercer missatge va associat a la morfologia d’aquest arbre: alt, prim, esvelt i acabat en punxa, talment com una fletxa que indica a l’ànima el camí cap al cel. Ja antigament, grecs i romans atribuïen a aquest arbre la idea de l’hospitalitat i el dol.
Tornant a la nostra ruta, fixem-nos que davant la porta del cementiri se’ns presenten dues opcions: un camí a la dreta i un altre a l’esquerra. Agafem el de l’esquerra i seguim el corriol que baixa per la vessant ponentina del turó de la Costa dels Prats fins a sortir a baix del sot Verinal. Allà veiem plataners i vegetació de ribera i, al marge, unes edificacions sorprenents! Ens hi acostem… i trobem els forns de ciment de Campins. Espectaculars!
Durant el segle XIX, es va instal·lar a Campins la primera indústria cimentera del país, produint el 1855 ni més ni menys que quaranta-cinc tones diàries de ciment natural. D’aquella indústria en veiem un talús amb deu boques de forn, fetes amb arcs ceràmics de maó pla. Entre les boques, veiem també alguns contraforts que donen estabilitat a l’estructura. No costa d’imaginar els obrers carregant els sacs de ciment als carros que els portarien al tren de Sant Celoni per repartir-los per arreu. Els forns, però, es van apagar definitivament el 1916.
Seguim la ruta sot amunt fins que el corriol ens fa passar per un túnel que travessa, per sota, la carretera de Campins BV-5114. Sortim al sot del Verinal. Aquí, algú ha arrancat la senyalització, no badeu! Hem de girar a la dreta. De seguida, si us hi fixeu, mig amagada, treu el cap la boca d’un forn de calç. Un testimoni d’una indústria tradicional més antiga que els forns de ciment. El forn, conegut com «del Forn del Sot del Verinal», té una cambra circular de 3,5 metres de diàmetre i 4,3 metres de fondària. Malauradament, es troba, en part, cobert de sediments i amb la boca esfondrada.
Continuem i, quan el sot sembla que giri (poc senyalitzat), ens enfilem a la dreta, per uns graons migs desdibuixats, per Les Albes. El camí ens deixa al carrer de les Acàcies de Campins, que anirà a parar a la carretera. Al revolt, travessem la carretera pel pas de vianants (aneu en compte) i anem cap a una esplanada seguint el camí que porta cap al cementiri. Ara pugem per un camí més ample per la part llevantina del turó de la Costa dels Prats. En un no-res, tornarem a la porta del cementiri. Per tornar, baixarem els graons i refarem el camí de l’inici pel la carena fins a tornar a l’aparcament del centre d’informació de Fogars.

Aprofiteu que sou al centre d’informació per preguntar-los per més rutes, excursions i activitats per la zona. Obre tots els caps de setmana i festius, de 9 h a 14 h. I, de tota manera, no patiu. Recordeu que no heu de guardar les botes gaire lluny, perquè ben aviat us proposaré una nova excursió.
Fins aviat i bona ruta!
@higiniherrero
Recomanacions:
Dificultat: Baixa.
Recorregut: Semicircular (Q), de 3,4 km.
Desnivell: Aparcament, 260 m. Riera de Campins, 230 m. Cementiri, 306 m. Forns de ciment, 265 m. Les Albes, 300 m.
Durada: 1 h.
Cal portar calçat còmode, aigua i protecció solar. Aquesta ruta està senyalitzada amb marques provisionals de color groc. Els excursionistes, sobretot a muntanya, hem de ser responsables a l’hora de fer una ruta. Hem de tenir en compte les pròpies possibilitats, dur l’equip adequat i preveure unes condicions meteorològiques sovint canviants. L’estat dels camins pot variar amb les pluges.
Més informació:
www.higiniherrero.cat
