Fa temps, en una petita vila del Maresme, després d’unes fortes pluges, els veïns van veure que el seu vell rellotge de sol s’havia trencat. Un cop reparat, i per evitar que els tornés a passar el mateix, se’ls hi va ocórrer de cobrir-lo amb un tendal. Quan va sortir el sol es van adonar que ja no donava l’hora. El tendal tapava la llum. Alguns diuen que, des d’aquell dia, tots els qui passen pel poble, per fer-ne mofa, pregunten: “Sant Pol, quina hora és?”.
Cal dir que potser és una llegenda. De fet, hi ha relats alternatius força més heroics. En un d’ells es fa referència a l’any 1714 quan, en apropar-se les tropes borbòniques, les campanes del poble van tocar a sometent. Després d’una breu defensa, el 15 de febrer Sant Pol va capitular. Aleshores, Felip V, com a càstig per la resistència que es va trobar, va ordenar que es fonguessin totes les campanes. Els anys següents, com que no tenien campanes que marquessin les hores, els enemics, per fer escarni i befa, els hi demanaven “quina hora és?”.
La història del rellotge ens recorda la importància de tenir en compte el sol quan es tracta d’edificis que depenen de la seva llum. Així com un rellotge de sol necessita estar ben exposat per funcionar correctament, l’orientació d’una casa pot afectar molt el seu confort i eficiència energètica. En aquest article, explorem aquests aspectes i quines són les millors opcions al Baix Montseny.
Els rellotges solars utilitzen el moviment relatiu del sol per determinar l’hora. Els més habituals consisteixen en un gnòmon (una vareta o una superfície) clavat dins d’un quadrant on hi ha marcades les línies horàries, orientat cap al pol nord amb una inclinació igual a la de la latitud a on es troba. Els més precisos tenen uns ajustos per corregir les diferències de moviment segons el dia de l’any.
El moviment relatiu del sol és un dels factors més importants a l’hora de determinar quina és la millor orientació d’una casa. Al Baix Montseny, si volem que la factura de la llum i de la calefacció siguin petites aprofitant la llum del sol, és convenient que la façana miri cap al sud o cap al sud-est. Si ens fixem en el com feien les masies, aixecades quan no hi havia electricitat, ens adonem que acostumen a estar cap al sud o sud-oest. Però no sempre tenim la llibertat que tenien elles, amb molt de terreny al voltant i pocs impediments, i ens trobarem amb tota mena possibilitats quan comprem o lloguem una casa o un pis. Quines són les millors i les pitjors orientacions?
Hem de tenir en compte que el sol surt per l’est i es pon per l’oest. Per tant, la llum solar incideix des de l’est a primeres hores del dia i des de l’oest a darreres hores. També hem de tenir en compte que a l’estiu el sol està més amunt que a l’hivern.
Podem fer un recorregut de les diferents orientacions començant pel nord. Aquesta és una opció molt poc indicada, fent que la casa sigui molt freda a l’hivern. El sol no incideix de forma directa, de manera que només rep llum durant els mesos d’estiu, i ho fa només a primera i darrera hora del dia.
Si seguim les agulles del rellotge (no el solar), passem al nord-est. Tampoc és una alternativa indicada per a la nostra latitud. A l’hivern, a la façana no li toca el sol i, a la resta de l’any, ho fa només fins a migdia.
En una orientació est, el sol incideix des que surt fins al migdia. La calor s’acumula durant el dia i s’allibera al vespre. Aquesta es considera una opció vàlida per a la majoria d’habitatges.
La sud-est és una de les millors opcions. A l’hivern el sol dóna tot el dia i a la resta de l’any ho fa fins al migdia. Acumula calor durant el dia a l’hivern i evita les hores de més calor a l’estiu.
També ho és la sud, on el sol dóna tot el dia a l’hivern, primavera i tardor. A l’estiu només ho fa a les hores centrals del dia, justament quan fa més calor. És bona per a l’hivern, però no tant per a l’estiu.
En una orientació sud-oest, a l’hivern tot el dia i la resta de l’any, incideix des del migdia fins a l’ocàs. Com en l’orientació sud, és bona per a l’hivern i no tant per a l’estiu.
En el cas de mirar cap a l’oest, veiem que el sol incideix des del migdia fins al capvespre. No és convenient per a l’hivern perquè no acumula calor durant el dia i tampoc ho és per a l’estiu perquè rep el sol a les hores de més calor.
Li passa una mica el mateix si mira cap al nord-oest. A l’hivern no toca el sol i la resta de l’any, incideix des del migdia fins a l’ocàs. Tampoc és una bona opció.
Un altre dels aspectes a tenir en compte és el del vent. Al Baix Montseny tenim un vent molt fort, la tramuntana (nord), fred i sec, freqüent durant els mesos d’hivern. Així, una part del darrere de la casa orientada cap al nord (és a dir, una façana cap al sud) ens protegeix en els mesos que més ho necessitem. Aquí també tenim el vent de llevant (est), associat a episodis de pluja, sobretot a la tardor i la primavera. Si tenim la casa orientada al sud, és convenient col·locar les habitacions principals a la façana oest, per rebre menys impacte directe d’aquest vent, a banda de tenir més llum a la tarda. El vent predominant durant les tardes i els mesos més càlids de l’estiu és el garbí (sud-oest). És càlid i humit. Aquest pot ser aprofitat per refrescar la casa si es dissenyen obertures adequades i es facilita la ventilació creuada. Una orientació sud, amb finestres als dos costats de la casa provocaria aquest efecte.
Amb tot, hi ha molts altres aspectes a considerar a l’hora de definir l’orientació d’una casa. Al Baix Montseny tenim molt present la topografia del terreny. Cal considerar el pendent, l’elevació, els fonaments i el drenatge de la pluja. Tot i que no miri al sud o al sud-est, una casa situada en punts elevats pot gaudir de millors vistes, major exposició solar, millor ventilació i menor exposició a la humitat que una que sí que ho faci. També cal tenir en compte l’accessibilitat a la xarxa viària, a subministraments i a serveis. L’entorn és un dels altres aspectes, determinant les vistes i la privacitat. I, no menys important, la normativa urbanística, la qual regula, entre altres, l’altura de l’edifici, les distàncies mínimes respecte als límits de la propietat, i les restriccions sobre l’ús del terreny.