A la pel·lícula “Volant en llibertat”, l’Amy, una nena de tretze anys, rescata un niu d’ous d’oca. Quan aquestes neixen, la prenen per la seva mare i la segueixen per tot arreu. Ella i el seu pare s’adonen que necessiten migrar per sobreviure, però no tenen una mare que les ensenyi a volar i les guiï. Decideixen acompanyar-les en el seu viatge de migració amb un ultralleuger.
Molts animals, sobretot aquells que tenen la capacitat de moure’s en néixer, identifiquen com a materna la primera figura que veuen. És un procés de vinculació que ocorre de forma automàtica anomenat impressió (impronta en castellà). En les oques, dura entre 10 i 20 hores després de trencar l’ou. En el cas dels mamífers, com en el cas dels llops, s’allarga fins entre 15 i 45 dies. En els humans, aquest procés d’aprenentatge i vinculació és molt més complex i rep altres noms, com vinculació emocional o desenvolupament de l’aferrament. Aquest procés d’aferrament és més prolongat i involucra una interacció més complexa amb els cuidadors, implicant factors emocionals i socials.
Així com molts animals segueixen patrons heretats instintivament, en els humans existeixen patrons psicològics similars que ens permeten estructurar la nostra experiència de la realitat. Aquests patrons, segons Carl Jung, són els arquetips, que ens ajuden a donar sentit al món que ens envolta. La figura materna és un d’aquests arquetips i ens permet crear un vincle afectiu amb una figura protectora.
Segons ell, tots tenim els mateixos arquetips, siguem de l’època, del lloc i de la cultura que siguem. Així com tenim l’arquetip de la mare, en tenim molts altres com l’heroi, el mentor o l’ombra. Hi ha una mena de subconscient col·lectiu, de tota la humanitat, que ens fa reconèixer els arquetips. Això no implica que tots els arquetips es manifestin de la mateixa manera en totes les cultures.
Els arquetips són conceptes abstractes i universals que es manifesten a través d’imatges o figures concretes en diferents cultures. El que podem observar, en realitat, són les seves representacions o imatges arquetípiques, variant aquestes segons l’època, lloc i cultura a on estiguem. Un heroi pot ser representat per Aquil·les, pel Rei Artús o per James Bond.
Les imatges arquetípiques les podem trobar en les llegendes, els mites, les religions i moltes arts. En totes comparteixen les mateixes característiques comunes. Així, l’arquetip de la mare s’associa amb la protecció, nutrició i cura, i amb la creació. Ho tenen les imatges arquetípiques de la Mare Terra o Pachamama de les cultures andines, la Verge Maria del Cristianisme, i la deessa Isis de la mitologia egípcia.
El cinema contemporani és un bon lloc per veure imatges arquetípiques. L’Heroi pot ser representat per algú molt jove com un Luke Skywalker a Star Wars o com algú més vell com Rick Blaine a Casablanca. L’Heroi és qui salva la situació. És l’Hèrcules de la mitologia grega i el Rei Artús de la mitologia artúrica. Tots ells passen per proves i adversitats, reflectint el que seria un viatge arquetípic que tots acaben fent.
És comú que els herois tinguin un mentor, una figura sàvia que els ajuda en els moments de dubte o d’inici del seu camí, com Obi-Wan Kenobi per Luke Skywalker i Merlí per al Rei Artús. En alguns casos, com a Casablanca, tot i no haver-hi un mentor clar, pot aparèixer una figura que faci d’inspiració moral, com Victor Laszlo.
Una altra figura comuna és la de l’Ombra, sovint el malvat de la pel·lícula. És l’antagonista de l’Heroi. Ho és Darth Vader i l’Emperador Palpatine a Star Wars, i Mordred en el Rei Artús. En alguns casos pot ser un antagonista intern, com en Jekyll i Mr. Hyde.
Hi ha altres arquetips com l’Ànima (Leia de Star Wars) i l’Esperit (Gandalf en el Senyor dels anells), el Nen (Oliver Twist), l’Entremaliat (el Gat de Cheshire a Alícia en el País de les Meravelles), el Pare malvat (Vito Corleone a El Padrí) i la Mare malvada (Cersei Lannister a Joc de Trons). La llista d’arquetips es pot ampliar molt.
Algunes veus crítiques, especialment des de la psicologia conductista o cognitiva, consideren que els arquetips són massa genèrics o estereotipats, i que, tot i la seva utilitat pràctica, poden simplificar la complexitat de l’experiència humana o els matisos de les diferents cultures. Amb tot, el model ha passat a ser àmpliament utilitzat en diferents àrees: psicoteràpia, literatura, teatre i cinema, política, cultura empresarial i màrqueting i publicitat.
En psicoteràpia s’utilitza per explorar el subconscient dels pacients i entendre els patrons de comportament. En literatura, teatre i cinema, en la creació de personatges i estructures narratives. Moltes pel·lícules tenen com a estructura narrativa el viatge de l’heroi amb els seus arquetips de l’heroi, el mentor i l’ombra. En política, tot i ser menys conegut, s’utilitza per adoptar arquetips com el de l’heroi, el pare i la mare o el rebel per connectar emocionalment amb els electors. No tots els comportaments dels nostres polítics són naturals, de vegades són forçats per representar una determinada idea. En cultura empresarial el model s’utilitza per definir els valors corporatius i guiar la identitat interna i externa d’una organització.
On es demostra que el model té una utilitat pràctica és en màrqueting i publicitat. Són sectors molt potents a on les empreses se la juguen per crear marques fortes, amb una identitat reconeixible i atractiva, connectar amb els consumidors i augmentar les vendes. Va començar amb els treballs d’Ernest Dichter als anys cinquanta i el seu concepte de recerca motivacional i es va popularitzar a la dècada dels noranta amb el llibre The Hero and the Outlaw de Margaret Mark i Carol Pearson.
En màrqueting i publicitat s’han definit dotze arquetips, separats en quatre grups. El primer inclou els que estan més orientats cap a la llibertat; l’innocent, l’explorador i el savi. El segon és el dels més orientats a la connexió amb els altres: l’amic, l’amant i el bufó. El tercer als que volen deixar una marca en el món: l’heroi, el mag i el rebel. I el quart als que busquen l’ordre: el cuidador, el governant i el creador. Les agències de màrqueting i publicitat creen associacions de les diferents marques amb aquests arquetips per humanitzar-les i crear vincles emocionals amb els consumidors. Pregunteu-vos què us evoquen Coca-Cola, Nike, Harley Davidson, Apple o Airbnb. És probable que respongueu coses com felicitat, esforç, llibertat, innovació i aventura. Coca-Cola es pot associar amb l’arquetip de l’innocent, Nike amb el de l’heroi, Harley Davidson amb el del rebel, Apple amb el del creador i Airbnb amb el de l’explorador.